Primer marató d' asfalt que feia,
estic molt content de poder dir que soc finisher d' una marató.
Després de molts mesos d' entrene, des de juliol, de molts kms fets
junt als meus companys del Daimús tecnoesport, del meu kike
Moragues, companyer de fatigues, i que hui a patit igual que jo, però
ha tret valor i collons per acabar-la com un campió.
Hi havia moltíssima gent i molt d'
ambient, hem tardat 6 minuts per a pasar des de que han donat
l'eixida fins arribar a l 'arc d'eixida.
Els primers quilòmetres hi havia molt
d' embut de gent, i costava molt adelantar.
El nostre ritme era per baix de 5 min,
arribant km 8, doloret en el soleo, el meu cap a mil, però poc a
poc se'n va el dolor i el genoll que tenia un poc tocat estava
portant-se bé.
Al km 10, em prenc el primer gel, hi
ha que alimentar -se bé i beure en tots els habituallaments encara
que no tinga sed, la processó és llarga.
En Mestalla hem vist a Silvia Valero
i a Ausias entre el públic, donant-mos ànims, ostra quina alegria
més gran!!!.
Quan passaven per la mitja marató,
portavem 1h y 45 min, i anavem per baix de 5 min/km, de moment prou
bé, kike va marcant el ritme de la carrera, el vec molt bé!!!.
Els kms van passant i cada vegada les
cames pesen un poc més, intente portar el ritme però cada vegada l
'esforç es va acumulant en el cos, vaig corrent per inercia ,
necessite arribar al km 30 per vore que en falta menys.
En el km 27, kike diu que no pot
seguir-me, li done ànims perque aguante un poc més, però està
cansant . Continue en el ritme, tinc el coll engarrotat. no puc ni
girar-me per vore si ve o està quedant-se. Al final kike té que
baixar el ritme, en sap molt greu.
Arribe al km 30, ja falta menys, les
cames són dos cudols, no tinc ganes de menjar res, però en tinc que
pendre l'últim gel, mentalment divideix els kms que en queden en dos
curses de 6 km perque no siga tant dur.
Els últims 2 km, molta gent animant a
cada part del carrer, és molt emocionant però jo no estic per a
res, sols tinc ganes d' arrivar. Falten 500 metres i una rampa en la
cama dreta, mare meua, conforme puc vaig corrent, tinc que arrivar
com siga. La gent animant-me per el meu nom, tinc la pell de gallina,
arrive a la alfombra blava, la emoció de tindre a la meua dona i als
meus fills en la grada xillant i animant-me, és una sensació que no
es pot pagar en diners, creue la meta i alse els braços i pense en
el meu nebot Sergi, esta marató és per tú Sergi, me he sentit
guanyador!!!
Ara a descansar uns dies, i prompte al
ruedo altra vegada.
